El 6 de maig de 2009 Andrés Iniesta marcava davant del Chelsea un dels gols més decisius de la història del Barça. Aquell gol, marcat in extremis, permetia al Barça jugar la final de la Champions, que acabaria guanyant amb un partit impecable, davant el Manchester United. Aquell gol crucial d’Iniesta va representar un dels moments màgics de l’univers culer. Molta gent el recorda, i recorda les circumstàncies d’aquell instant en què Joaquim Maria Puyal pràcticament s’hi va deixar la veu repetint una vegada i una altra allò de don Andrés, don Andrés, don Andrés... L’èpica de la ràdio sumada a l’èpica del futbol multipliquen el valor sentimental d’aquell moment.
Seguir leyendo...
